Archivo de la etiqueta: II Estació de les Lletres

Retalls de petits dibuixants

La Setmana de l’il·lustrador ja va passar, però encara en duren algunes de les activitats iniciades en aquells dies. La Setmana del Còmic ha donat continuitat a algunes d’aquestes activitats. Aquí us en presentem algunes.

LES MINI-HISTÒRIES DE RATOLINS

Les “Mini-històries de ratolins” ha estat una activitat que han fet els de primer. Consisteix en il·lustrar uns contes breus en els que els protagonistes de les històries són ratolins. La història ja està escrita però en falten les il·lustracions. Evidentment, abans de posar-se a dibuixar han d’haver llegit la història varies vegades.

Cada llibre ha estat il·lustrat per dos alumnes.

La il·lusió i l’entusiasme que han posat els nanos demostra el grau d’acceptació que ha tingut aquesta activitat. A partir d’una divertida confusió d’un alumne al traduir-ne el títol al  castellà, han estat nomenades com “Las historias de ratolines”.

El resultat final ha donat peu a confeccionar una biblioteca temàtica una mica peculiar: “La Biblioteca del Ratolí”.

 

EL LLIBRE QUE M’AGRADARIA

Els de tercer han desenvolupat una activitat consistent en dissenyar una portada de llibre. La peculiaritat és que havia de ser d’un llibre únic i irrepetible: el llibre que no existeix i que els agradaria que existís.

La resposta i implicació dels alumnes per aquesta iniciativa ha estat aclaparadora, i el resultat ha estat una molt bona exposició de portades de llibre.

Quis sap si algun dia veurem publicat algún d’aquests llibres! Ara els falta escriure la història… però més d’un ja en tenia la intenció.

ELS MURALS IL·LUSTRATS

Els de segon han fet uns murals il·lustrat al voltant del tema de la primavera. La característica diferencial d’aquesta activitat ha estat el treball en grup sota l’ombra de la filosofia del treball cooperatiu.

 

Anuncios

“L’ós que no sabia sumar”. Una creació d’escriptors petits.

ACTUALITZAT 23/03/2011

Fa uns dies, durant la Setmana de l’Escriptor, els de primer A van escriure una història entre tots amb l’ajuda del Sr. Gelpí. Us la presentem a continuació. Enhorabona petits escriptors!

Esperem les il·lustracions, potser durant la Setmana de l’il·lustrador?

L’ós que no sabia sumar

Hi havia una vegada un ós que estava molt trist. Sabeu per què? Perque no sabia sumar i no tenia amics.

Un matí l’ós va anar a la muntanya. A dalt d’un turó va veure una casa. Va decidir investigar qui hi vivia.

En arribar es va trobar que la porta era oberta. Va entrar i va veure un armari molt misteriós. Quan va acostar-s’hi, l’armari va canviar de color i es va obrir. A dins hi havia un porc vermell que va dir:

–      Què hi fas aquí, ós?

–      És que he vist la casa i he volgut investigar.

–      Entra, entra, no tinguis por… Je, je, je.

L’ós va entrar a l’armari i… l’armari es va convertir en un passadís llarguíssim. L’ós va arribar al final i es va trobar una porta. Va tocar-la i es va  convertir en un fantasma.

–      UUUUUUU – sóc el fantasma de la casa. Quina alegria! M’han vingut a veure! No tinguis por de mi.

–      Però si dius UUUUUU m’espantes.

–      UUUUUU, és que sempre, sense voler, diem UUUUUUU. En què et puc ajudar? – va dir el fantasma.

–      Home… no ser sumar gaire. Que em pots ajudar a fer sumes i restes bé?

–      UUUU I tant! – va cridar el fantasma – sóc el fantasma de les matemàtiques.

Al cap d’una hora es van fer molt amics i ho van celebrar amb una festa. Van decidir convidar a altres amics, el drac, uns dinosaures, un ogre bo, un altre fantasma. Va ser una gran festa.

EFECTIVAMENT, DURANT LA SETMANA DE L’IL·LUSTRADOR ENS HAN ARRIBAT ALGUNES IL·LUSTRACIONS DELS PROPIS ESCRIPTORS.


Passió per la lectura… i la vida mateixa.

En aquesta setmana blanca, que no setmana en blanc: “treball cap endins”.

L’Estació de les lletres va bé, molt bé.

Aquesta és una entrada diferent, com per trencar. Dos vídeos. El primer amb moltes paraules. El segon… sense paraules.

Thank you, brother!

Visita de l’escriptora Mª Àngels Ollé

El dijous 3 de març, en motiu de la Setmana de l’escriptor de l’Estació de les Lletres, ens va visitar l’escripotora Mª Àngels Ollé. En la seva trajectòria professional ha compaginat la docència amb una prolífica creació literària. És coneguda entre els mestres de l’alumnat més petit de les escoles d’arreu de Catalunya, ja que té molts llibres destinats a iniciar-los en la lectura.

L’any 1994 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de contes, amb el llibre “Un conte sense cap ni peus”. Conte que hem llegit aquestes darreres setmanes als alumnes de primer a tercer.

La primera sessió ha estat pels més petits, pels de primer. De manera breu, però molt clara, deixant entreveure la seva llarga experiència docent, els hi ha explicat què és un escriptor, i quin és el procés d’edició d’un llibre. El nombre i la qualitat de les preguntes deixen ben clar l’interès creat pel tema. Finalment, ens va explicar un dels seus contes. El resum és: bocabadats.

Després els de segon. Els va explicar un dels contes de Gianni Rodari: La historia de Tres Botons. Però sobretot, després de presentar el tema de l’escriptor, ha respost les moltes preguntes. “Quan va començar a escriure llibres?; Quin llibre t’ha agradat més d’escriure?; etc. Però ens quedem amb una: “Què és el que necessites per fer la teva feina?” La resposta: “solitut i temps per pensar”. I va afegir: “la feina de l’escriptor és triar… L’escriptor ha de triar. Això és el més difícil”.

Pausa pel cafè i xerrada amb alguns professors. Entre d’altres temes, ens va parlar del poder de la paraula i de la narració oral, comentant alguns projectes que està desenvolupant actualment.

La tercera sessió va ser pels de tercer. En aquest cas va aprofundir més en la vessant literària de l’escriptor, de la importància de la imaginació, i de la reflexió que requereix la poesia. En aquest cas també va respondre moltes preguntes dels alumnes. Ens quedem amb una “Què sents quan escrius un llibre?” La resposta ens va impressionar a tots, doncs va tornar a explicar el procés d’edició d’un llibre (de la idea al paper-llibre) però desde la visió dels sentiments de l’autor: il·lusió, pànic, inquietut, felicitat…

Els va encoratjar a escriure i aprendre molt. Ens va dir: “esteu aprenent! Quan jo era petita a part de mala lletra… també tenia faltes!”. Frase que va impressionar i animar als nanos.

En acabar vam fer la foto de rigor en el cartell oficial de la II Estació de les Lletres. No va voler sortir sola i la van acompanyar alguns alumnes. Abans de marxar, ens va escriure una dedicatoria a la portada del seu llibre “Un conte sense cap ni peus” que el Sr. Semis havia prefarat en format gegant.

Professionalitat, tendresa, carinyo, entusiasme… serien algunes de les paraules per definir la visita de Mª Àngels Ollé a la nostra escola.

Mª Àngels, moltes gràcies per aquesta feina tant fascinant i sobretot per compartir-la!!!

Cuéntame un cuento… que ya soy mayor.

Recuperamos a continuación una entrada ya publicada, pero que viene como anillo al dedo a estas alturas de “L’Estació de les Lletres”. Como siempre, la viñeta de Calvin no tiene desperdicio.

“A los niños les fascina escuchar una y otra vez un relato que les gusta. Los cuentos tienen mensaje educativos y valores morales importantes y ayudan a los niños a superar las dificultades con las que se encuentran a lo largo del crecimiento. De ahí que, a veces, el niño insista en la repetición del mismo cuento, porque necesita acabar de captar el mensaje que ese cuento le transmite y la solución que ofrece a su propia problemática.” Son palabras de Ana Rístol.

(clica damunt de la imatge per veure-la gran)

El poder evocador de un cuento está implícito en las propias palabras, en la entonación, en el gesto, en la pasión con que se expande. Los niños lo captan. ¿A quién no le gusta escuchar un cuento?

Setmana Joan Maragall

“ Doncs jo crec que la paraula és la cosa més meravellosa del món.”

El curs 2010-2011 ha estat anomenat l’any Joan Maragall. El 2010 pel 150è aniversari del seu naixement, i el 2011 pel centenari de la seva mort.

A l’Estació de les lletres commemorem i homenatgem aquesta setmana uns dels més il·lustres poetes catalans.

Malgrat, podríem dir que no és un escriptor per a nens, estem experimentant que els nois més menuts també conecten amb aquesta figura. Els sorprèn molt el llenguatge emprat i la recerca dels mots més escaients.

Ens hem centrat en treballar 4 poemes de Maragall. Són els següents.

Sol,solet

Els reis

La sardana

La vaca cega

Descarregar Poemes Joan Maragall

En el següent enllaç que us proposem hi podeu trobar alguns recursos per aprofindir en l’any Joan Maragall.

http://www.xtec.cat/celebracions/2010/anymaragall/index.htm

La biblioteca del col·legi i més…

Durant la setmana de la biblioteca, una de les activitats ha estat llegir i “respirar llibres” a la biblioteca del col·legi. La biblioteca de Turó està a l’edifici de secretaria.

També han estat visitades algunes biblioeteques que els alumnes han fet amb la familia a les seves corresponents localitats.

També ens consta que alguns han organitzat a casa seva autèntiques biblioteques casolanes, amb cartells i fins i tot amb fletxes indicadores de com arribar-hi! Si ens envien i donen permís us les ensenyarem aquí al blog.